Divendres, 23 De Juny De 2017
Pl. Homenatge a la Vellesa, 1, Maldà - 25266
Telèfon: 973330045
Fax:

Lo rebost de la padrina

11/05/2015

Plantes Comestibles



Introducció comestibles

 

Menjar plantes silvestres? Per què, us preguntareu, si ja tenim l'espinac, el pèsol, el tomàquet... Quan anem al supermercat, creiem que disposem d'una gran varietat d'ingredients per a utilitzar a la cuina. Però la realitat és que, durant les últimes dècades, hem deixat de menjar moltes verdures, tant cultivades com silvestres, per què les associem als temps de misèria. Les modes tenen els seus capricis, i no ens avergonyim d'anar a buscar bolets, espàrrecs o castanyes al bosc. En canvi, considerem els llicsons i les ruelles com a 'males herbes', tot i que no fa pas gaire temps eren molt apreciades per a fer amanides. De fet, els recursos silvestres són gairebé inacabables, ja que aproximadament un 10% de les plantes són comestibles, comptant fruites, verdures, condiments i beuratges.

Us proposem d'entrar en aquest rebost que és el nostre paisatge, i esperem que aquesta visita us faci mirar la natura amb uns altres ulls. Les cinc plantes que presentem aquí només són una petita mostra, per donar-vos una idea del que es feia servir a Maldà. A veure si us animeu a collir-les, a tastar-les, i a cuinar-les!

 

Bleda boscana

Beta vulgaris

És una planta bisanual que es troba als horts abandonats i a les vores dels camins. La bleda boscana, la bleda cultivada i la remolatxa tenen un ancestre comú, originari de la conca mediterrània. La bleda es va difondre molt a partir de l'Edat mitjana, quan els pagesos van aconseguir seleccionar varietats amb penques més gruixudes. Avui en dia, molta gent prefereix els espinacs, que són originaris de l'Índia, tot i que hi ha gent, a Maldà mateix, a qui li agraden les bledes boscanes 'tant o més que les bledes bones'. Es pot collir tot l'any, però a l'estiu, les plantes s'espiguen i les fulles es tornen més petites. Té un alt contingut en vitamines A i C, així com en calci, ferro i potassi. A la cuina, s'usa com un espinac, per exemple per elaborar deliciosos 'pastissets de bleda boscana'.

 

Amanides silvestres: Llicsons i ruelles

Sonchus asper, oleraceus i tenerrimus

Papaver rhoeas

El llicsó i la ruella són plantes anuals que creixen en roseta abans de desenvolupar una tija floral de mida més gran. Són molt abundants i creixen en terres remenades, on no tenen massa competència d'altres plantes. Es consumeixen des de molt antic, ja que els egipcis i els grecs ja les coneixien. Les dues plantes han de ser molt tendres per menjar-les crues en amanida. Per això, és millor collir-les abans que floreixin, a la tardor i primavera pel llicsó, a finals d'hivern i durant la primavera per la ruella. Quan ja han florit es poden seguir collint per menjar-les cuites. Els llicsons contenen ferro, calci i moltes vitamines. La ruella també té virtuts calmants. Del llicsó i la ruella, es mengen les fulles crues o cuites, les poncelles, les flors, i fins i tot les llavors de ruella s'empren per fer pastissos. Heu provat mai la truita de ruelles i llicsons, acompanyada d'una bona amanida silvestre?

 

Coniells

Silene vulgaris

És una planta ramificada perenne, l'arrel viu uns quants anys tot i que les seves fulles desapareixen a l'hivern per rebrotar a la primavera. Creix a les vores dels conreus i dels camins, als trossos erms, als prats herbacis o en terrenys llaurats regularment. És la segona planta silvestre més menjada a l'Estat espanyol després de l'espàrrec, i s'ha de collir de la mateixa manera: agafant només els brots més tendres, que es trenquen fàcilment amb els dits. Conté, entre d'altres, vitamina C, i li atribueixen propietats depuratives. En cru, les fulles tendres tenen un gust una mica dolç que s'assembla al del pèsol. A Maldà hi ha molta gent que recorda haver menjat 'truita de coniells'. També s'han de provar els gaspatxos vidus de la Manxa i del País valencià, uns potatges que porten coniells en lloc de carn.

 

Ortiga

Urtica dioica, Urtica urens

L'ortiga major és una planta perenne, i l'ortiga petita, que pot tornar-se gairebé invasiva en alguns horts, és anual. Són plantes nitròfiles i necessiten llocs ben humits i adobats. L'ortiga es pot collir tot l'any, i el millor és collir-ne les 6 o 8 fulles superiors, les més tendres. Poseu-vos guants i, si us piquen, diuen que sempre trobareu a prop de l'ortiga algun plantatge o alguna malva: fregueu-vos bé la part irritada amb aquestes fulles i us calmaran de seguida. L'ortiga conté quantitats importants de ferro, de vitamines A i C, i moltíssimes proteïnes. És una planta amb propietats nutricionals i medicinals reconegudes des de fa segles. La gent de Maldà encara recorda una pràctica que consistia en 'ortigar-se' les cames per afavorir la circulació de la sang i calmar el reuma. La sopa d'ortiga és una de les millors maneres de descobrir el gust sorprenent d'aquesta planta gairebé màgica.

 

 

Regalèssia

Glycyrrhiza glabra

La regalèssia és una planta herbàcia que pot arribar fins a 1m o 1,5m d'alçada. Pot viure molts anys tot i que la part visible s'asseca a l'hivern. En general, a la regalèssia li agraden els llocs humits i càlids, i els sòls rics en matèria orgànica. A Catalunya és poc freqüent, però a Maldà fins i tot pot envair els camps de conreu i les vinyes, gràcies a les seves arrels molts llargues i difícils d'eliminar. Les arrels s'han de collir quan la planta és seca, des de principis de la tardor fins al febrer. La regalèssia conté glicirricina, que és un edulcorant natural. És una planta molt medicinal, utilitzada des de fa segles. A part de la famosa pega dolça, la regalèssia pot entrar en l'elaboració de molts plats, sobretot dolços, utilitzant l'arrel en pols. La crema catalana amb regalèssia es una manera prou divertida de degustar-la.




Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web